L'Estat de Dret o el Dret del Estat

L'Estat de Dret o el Dret (de cuixa) del Estat

Antecedents per intentar entendre el desgavell constant des de que el món es món.

L'estat de dret

És un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de la separació efectiva dels tres poders bàsics de l'estat com son el legislatiu, l'executiu i el judicial i l'aplicació de lleis justes, democratiques, i socials avançades d'acord amb els drets humans i la dignitat les persones com poden ser entre d'altres el dret d'opinió i el de manifestació i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.

Poques coses hi ha sota la capa del sol que no estiguin dites o fetes i això és una veritat inqüestionable. Sobre uns 350 anys abans de la nova era, Aristòtil ja parla del «govern dels rics» com a sinònim de oligarquia, en el que tot el poder o una part molt gran recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat, sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política i en aquells temps també els que manaven es traspassaven en les seves funcions i és que aquesta societat grega antiga (Aristòtil era grec) ja hi evidencià governs oligàrquics com els dels Trenta tirans, clarament descrits i criticats analíticament pel filòsof clàssic Plató als seus escrits com el llibre de La Republica.

Nicolas Maquiavelo l'any 1532 amb El Príncep que és una reflexió teòrica sobre els orígens del poder i la seva estructura, considerant a la política com a ciència, lliure de principis morals o religiosos i basada en el mètode de l'anàlisi per extreure les lleis que regulen les accions humanes, es a dir és una enginyeria que busca les maneres de controlar a la persona i no afavorir el be comú, marca pautes pel futur.

I és que en aquells temps, i possiblement avui dia també, mes greu que matar una persona o fer una guerra és ficar-se amb les febleses dels poderosos, principalment en el que fa referencia als diners i tot el que és pugui dir diferent d'això només és per distreure l'atenció

El dret de l'estat.

Es a dir, segons això, mentir, extorsionar, trepitjar al oponent, limitar i treure drets, ficar obligacions per obtenir el màxim benefici, bàsicament econòmic per augmentar les quotes de poder, son regles que s'han de seguir sense cap remordiment de consciencia si és vol manar i si és vol fer en el temps, cal eliminar al adversari i no és pot tenir cap tipus de mirament per fer-ho. A nivell domestic el cacic del poble dins de la seva dimensió n'és un trist exemple.

La legalitat s'estableix segons aquest principi, fent lleis a la mida del que mane per poder sotmetre al que ha de «creure» perquè el be particular del grup esta per sobre del be i del mal i per descomptat del be comú de la majoria. En aquestes condicions és licit transgredir qualsevol norma ètica, legitima i legal, en la seguretat de que si algú s'hi oposa serà anul·lat de la forma mes freda i calculada.

Avui dia, el que en diuen democràcia és un poti poti, en el que tots i tot esta al servei del poder, no al servei dels que han fet confiança a un grup perquè honradament treballi en favor del be econòmic i social de tot el grup.

Els mecanismes democràtics esdevenen un engany que comence amb la comèdia d'unes eleccions en les que tret rares opcions fins ara, majorment i directament es menteix, dient i explicant allò que la gent vol escoltar, que en el temps es demostre que es el contrari al que s'acaba fent i sempre a favor del grup o grups que controlen el poder.

El diner public que genere els impostos que en teoria han de servir per redistribuir la riquesa, ajudant directament a les persones que per mil causes han quedat endarrerides en el seu desenvolupament personal, augmentant el nivell cultural per tal d'arribar a una societat mes justa, afavorint una sanitat publica de qualitat o invertint-los en el desenvolupament i progrés de tota la societat, acaba sent diner privat una vegada ingressat del que se'n pot fer ús i abús.

L'obra publica és projecte segons interessos privats i no de be comú i la seva execució recau sobre el mateix grup que la licita, els pressupostos s'engreixen amb càrrec al diner public i el preu que és paga per les expropiacions varia segons qui sigui l'expropiat.

La mentida esdevé l'única veritat, els fets son com interesse que siguin al que mane, les fotos dels demés estan trucades, els vídeos son un muntatge, la gent esta adoctrinada i les seves manifestacions pacifiques i cíviques, esdevenen per, només, l'acció de la paraula en violentes, els grups violents de signe feixista son pacífics patriotes facin el que facin.

Tots aquestos desgavells son possibles perquè el poder situa en els punts clau, persones que prevariquen en els seus llocs de treball i que és lucren amb les engrunes que el poder deixa caure.

Explicat així sembla que tot això no pugui ser, però si mirem al voltant i no massa lluny en el temps podem veure que tot acaba passant. Justícia, igualtat, be comú... son valors absents en qualsevol imperi, gran o petit, de qualsevol època.

Paradoxalment, tots aquestos fets s'escamotegen darrere d'una paraula màgica que se'n diu democràcia. El poder que mane, en diuen govern, exprimeix al poble, per mantenir la seva estructura i emplenar la seva butxaca, el poble és el mes afectat per la política fiscal, assalariats, camperols, petits empresaris o autònoms. Per tant és un interès reprovable, delictiu, immoral, impresentable i abjecte.

Algunes referencies son d'internet

Doctrina Social de l'Església sobre la identitat de la nació

Retalls de discursos de Joan Pau II 

en els que parla de la 

CONFIGURACIÓ CULTURAL I IDEOLÒGICA DEL NACIONALISME : LA IDENTITAT DE LA NACIÓ I ELS VALORS QUE PROPOSA .

El nacionalisme és , en els nostres dies , un aspecte positiu del desenvolupament humà . La presa de consciència de l'home i els seus drets " no es refereix només als individus , sinó també a les nacions i als pobles , els quals , com a entitats amb una determinada identitat cultural , són particularment sensibles a la conservació , lliure gestió i promoció de seu preciós patrimoni " ( SRS 26D ) .La segona meitat del segle XX va ser testimoni de l'aparició de nombroses expressions i formes de consciència nacional . El procés de descolonització , d'una banda i la reivindicació al dret d'autodeterminació i independència , de l'altra , han tingut com a brou de cultiu en alguns pobles , el sentiment d'amor a una cultura , una llengua , unes tradicions pròpies , que els ha conferit consciència de nació .
• Fonament antropològic de la nació
El problema del reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions ha estat presentat moltes vegades a la consciència de la humanitat i ha estat motiu d'una notable reflexió ètica i jurídica . Ja en el segle XV, durant el Concili de Constança , es defensa el dret a l'autonomia de certes poblacions europees ( Concili de Constança ) i americanes ( alguns teòlegs de l'Escola de Salamanca , Vitòria , Les Cases i Suárez ) .
L'Estat modern , fill de la Il · lustració, ha pretès generalitzar una forma de vinculació social i de protecció dels drets humans , prenent com a referència la delimitació d'un territori nacional . Els homes , per la seva condició històrica , estan lligats d'una manera més intensa a grups humans concrets , sense deixar de ser part de la humanitat; s'estableix així una tensió inevitable
entre la universalitat i la particularitat .
Hi ha dificultat per definir el concepte de " nació" ( evoca el néixer ) i el de " pàtria " ( " Fatherland " evoca la paternitat ) . Per a la Doctrina Social de l'Església la "nació " i els " drets de les nacions" tenen un fonament antropològic : l'home necessita un hàbitat de significat compartit per desenvolupar la seva identitat com a persona . Els vincles nacionals són una construcció necessària , però el seu manteniment no exigeix arribar a ser nació tècnicament constituïda . La nació ( nacionalitat ) és una realitat sociocultural .
D'aquesta manera , la nació té dret a l'existència perquè és anterior a l'Estat i la seva persistència no està necessàriament lligada a una forma d'Estat .
• La cultura constitueix l'hàbitat de significat sosteniment de la nació
Els elements que identifiquen el dret a l'existència són la llengua i la cultura . Mitjançant elles un poble expressa i promou la seva originària sobirania espiritual , modela la seva vida segons les pròpies tradicions i construeix el propi futur a través de l'educació de les generacions més joves . L'observació ens diu que el legítim nacionalisme es tradueix al poble en forma d'un sentiment de pertinença après en els processos de socialització . La història confirma que la cultura permet a una nació sobreviure a la pèrdua de la independència política i econòmica ( Joan Pau II , Discurs a l'ONU , 1995 ) .
La nació està formada per una comunitat de homes que s'uneixen mitjançant vincles , especialment pels que estableix la cultura . La nació rep el seu sentit i validesa per i per a la cultura , que es converteix així en la gran educadora dels seus membres , permetent que puguin ser més en la comunitat ( Joan Pau II , Discurs a la UNESCO , 1980 ) .L'afirmació de la pròpia existència com a nació implica l' afirmació de l'existència de "l'altre " i l'acceptació de la diversitat o " diferència" amb els altres . De les exigències dels drets de les nacions deriva la consciència dels deures d'unes nacions amb altres i amb la humanitat . En cas contrari , l'abandó dels deures d'una part amb l'altra ( en relació a la cultura , llengua , ètnia ... ) trenca els corresponents drets dels altres , la converteix en segregadora i excloent , i la fa incompatible per conviure en la diferència , amb l'altre .
• Nacionalitat i els Estats
La immensa majoria de les comunitats humanes que en el món han estat i segueixen sent s'han configurat com a comunitats nacionals assentades en un territori concret organitzat políticament en forma d'Estat . És important constatar l'enorme varietat de comunitats i de la seva diversa composició d'identitats complexes , incloses les identitats nacionals , i també l'enorme diferència d'aquests comunitats humanes segons el grau de relació ( i de dependència / interdependència ) entre les mateixes . Per això , es poden constatar nacionalismes que proposen defensar i desenvolupar els elements específics d'un poble des de posicions independentistes , i nacionalismes que pretenen el mateix dins d'un Estat plurinacional , acceptant institucions bàsiques comunes des de l'afirmació de la seva diferència .
Avui hi ha menys de 200 estats en el món , un món en el qual poden distingir- al voltant de 4.000 ètnies , moltes d'elles a la vora l'extinció. Podem pensar en un futur en què cada una d'aquestes ètnies constitueixi una nació per tal de garantir la defensa dels drets dels seus membres ? I en qualsevol cas ¿ ha de ser aquesta la forma de protegir tots els drets de tots els éssers humans ?
1 . Les seves víctimes i promotors : polítics, joves, sectors socials, refugiats, desplaçats i exiliats .
El resultat de la divinització de la nació és l'experiència del nacionalisme exacerbat , extrem o totalitari . " No es tracta d'amor legítim a la seva pròpia pàtria o d'estima de la seva identitat , sinó d'un rebuig de l'altre en la seva diferència , per imposar-se sobre ell" , fent bons tots els mitjans : l'exaltació de la raça , la imposició d'un model econòmic , l'anivellament de les diferències culturals , la sobrevaloració de l'Estat que pensa i decideix per tots ... ( Joan Pau II , Discurs al Cos Diplomàtic , 1994.01.15 ) .
L'ensenyament de l'Església li qualifica com una forma de paganisme , un dels falsos ídols del nostre temps , en nom del qual se sacrifiquen els principis de la vida democràtica , els drets de les persones , les condicions del bé comú i la pau , convertint-lo en arrel o font de conflictes i violència des del segle XIX als nostres dies , les dues guerres mundials entre 1914 i 1945 van ser originades pel nacionalisme totalitari ( CA 17 ) .Per això , l'Església assenyala sovint les víctimes del nacionalisme exacerbat i adverteix que pot constituir avui dia una forma de " egoisme social" , contrari al bé comú nacional i mundial , és un obstacle a l'adopció de solucions a nivell mundial , per exemple , per als problemes ecològics ( Joan Pau II , Jornada de la Pau 1990 ) .
Però , ja Pius XI , el 1930 , va advertir que el nacionalisme extrem és un obstacle per a la pau , la síntesi de les actituds i conductes contràries a la convivència i la cooperació entre les nacions , perquè- deia - en comptes d'un sa amor a la pàtria referma un egoista i dur nacionalisme , equivalent a odi i enveja , desconfiança i sospita , concurrència i lluita . Joan Pau II recull aquesta reflexió i afegeix que el nacionalisme desenfrenat alimenta projectes d'hegemonia i converteix les relacions amb altres nacions en formes de competència i hostilitat ( Missatge de la Pau de 1982 ) . Encara més , afirma que el nacionalisme extrem deriva fàcilment en totalitarisme ( Discurs al Cos Diplomàtic , 1994.01.15 ) .És la forma de nacionalisme que té por a la diferència , que nega qualsevol dret a "l'altre " , persona , Estat o nació, que sembra la violència i el terror , que constitueix una amarga experiència en pobles d'Àfrica i Europa ( Discurs a la ONU , 1995 ) .

EL TINGLADO

EL TINGLADO 1

La llei per la ciutadania i el be comu, no pels partits i el xanxullo

Si jo o be els meus amics fiquem una persona de la nostra confiança perquè jutgi i defensi els nostres interessos en relació amb totes les demés persones serem poc creïbles, encara que pregonem, al nord, al sud, al est o be al oest, que el nostre amic es mes just i imparcial que el rei Salomó. I es veritat que el rei va ser just tornant a la mare de debò el seu fill, però també es veritat que Salomó no era part en el litigi entre les dos dones.

Des de la llunyania dels temps l'ésser humà ha tingut, per necessitat o per que l'han obligat, un individu o grup que li han dit per on tenien que anar els seus passos, perquè entenien mes les coses o perquè eren mes aprofitats i sabien viure a costelles dels demés.

Al llarg de l'historia coneguda, gairebé sempre, en un lloc o en un altre ha passat això, uns pocs, s'aprofiten de molts. Cabdills, senyors feudals, reis, cacics, envoltats de gent servil per necessitat o per interessos personals, que mai se sap, han fet seu allò que no els pertanyia. Han ficat impostos que la majoria de vegades han cobrat per la força, perquè ningú vol donar, sinó li expliquen que faran amb els seus diners.

Avui dia ens diuen que hisenda som tots. És veritat però nomes a l'hora de pagar, perquè del detall amb que es gasten aquestos diners que en teoria son de tots, en sabem ben poc. El que si sabem i veiem es que una obra publica que es licite per x € acaba costant 3x € però el que ens hem de creure es que aquestos augments son justificats. ¿El que costa es el que val?

I s'ens cree un dubte raonable. ¿Perquè? Pues perquè amb el temps, com si no passes res, van sortint un degoteig de noticies, creïbles, si es te en compte tot el que les envolte, mai confirmades del tot, perquè ningú te cap interes, ni els que esperen manar algun dia i molt menys els que manen, per aclarir aquestes situacions que creen molts dubtes i sobre tot injustes, al menys pels que ha de pagar i callar.

Ens emplenen les orelles de llibertat i de democràcia i avui dia aquestes dos idees, que estarien molt be si fossin veritat, son la mentida mes gran que ens podem imaginar. Te llibertat qui te diners, però el que no en te, ¿quina llibertat te? Qui no te diners no te llibertat perquè tot ho hem muntat sobre els diners, no pas sobre la justícia que es el que ens faria lliures de veritat, però no la justícia impartida pel meu amic en aquells casos en els que jo hi estic implicat. La justícia entre persones, no la justícia entre jo, els meus amics contra tots els demés que es el que esta passant.

I es ben visible, si va a favor dels meus interessos particulars a les hores es la millor de totes i l'hem de respectar tots plegats. Si no es així, a les hores diem el que diem.

I de la democràcia ¿que? Pues lo mateix, pot viure en “democràcia” qui te diners, per dir alguna cosa. Perquè el que avui impere es la “partitocracia”, el be comú no compte, si es fa pel partit tot s'hi val. Els partits han esdevingut els senyors feudals del segle XXI, exerceixen el seu poder de forma implacable, qui fica alguna objecció als mandats del partit es exclòs i perd totes les prebendes i beneficis, el be del partit esta per damunt del be comú. En primer lloc cal preservar el partit i els que hi manen, després vindrà tot el demés.

I es que si un observe, s'adona que qui te la poltrona, sembla que la tingui enganxada de per vida, no es dona pas a les persones que aporten idees pel be comú, pot ser que ja no es fiquin al partit, perquè intueixen que no hi tenen futur, tampoc es por dir que no fan absolutament res, però casi, els uns i els altres. Dona la sensació que menteixen mes que parlen, el que es segur es que juguen a despistar, fan projectes per la legislatura i per tornar a aconseguir la cadira.

Així no es pot governar ni fer lleis per la ciutadania i el be comu, la percepció es que s'acaben fent pels partits i el xanxullo.

SOC DE L'OEST

SOC DE L'OEST

Lletra de David Esterri “Lo pardal roquer”

M'he criat entre pagesos i carrinclons

homes que s'aferren a les seves tradicions

gent de terra, gent de foc

en una frontera on la mentida no hi te lloc

on es creuen els camins dels odis i els rancors

i els destins de les nacions

TORNADA: Som de l'oest de Catalunya

la terra on es pon el sol

més enllà de les muntanyes

entre les valls i els aiguamolls

On la botifarra encara es fa de ceba i sang

i la bota plena fa el camí del vianant

per indrets de terra i fang

on el blau del cel és tot el que tenim de mar

penjat en l'horitzó un estel brillarà

enmig de la nit si el cel es clar.

(Tornada)

Regadius, hortes i terra de secà

pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla

i la boira cobrint la vall

histories contades a la vora de la llar

quan la nit es llarga i les hores cal matar

esperant l'endemà

(Tornada x2)

Guitarra: Victor Navarro

Vocals: Pau (7), Jordi (9), Carla (9), Thais (10), Yolanda (10), Claudia (10), Paula (10), Laura (10), Abril (11), Roger (12), Eudald (15), Raquel (17), Aleix (18)

Coordina: Ares

Control grup: Adria i Diana

Operador camara: Albert

La adolescència un punt d'inflexió en la vida.

 El grup, la tribu, condiciona i molt.

La adolescència un punt d'inflexió en la vida.

Es evident que mai es pot generalitzar, però son coses que les podem veure mes sovint de lo que seria desitjable. Es un petit relat que s'apropa bastant a la realitat.

És dur ser pares de fills adolescents.

Sempre procuren estar al seu costat, recolzant-los amb serenitat però també amb autoritat però no sempre s'aconsegueix.

L'edat de l'adolescència ha baixat de cop, i pels pares, cada vegada és més difícil basar-se en la seva experiència per entendre el món en què viuen els preadolescents, i l'escala de valors dels quals es forma en aquesta edat crucial.

El grup, la tribu, condiciona i molt.

Per ser acceptat no conten les notes, sinó les samarretes i els calçotets de marca, dir paraulotes de tant en tant, tenir pel·lícules poc adequades sobre el sexe, tenir una mica de malícia, tabac, cervesa, i altres begudes alcohòliques en tot moment.

Tot això sempre ha format part de l'adolescència, si mes no en certa mesura, però ara hi ha diferencies fonamentals.

La primera es que la societat actual reforça i promou els estils de vida transgressors mentre que abans els reprovava , si més no de paraula.

El límit entre el be i el mal es mes borrós.

La segona i enorme diferencia és el mòbil. El fill ha demanat als seus pares que li comprin l'últim model i ells així ho han fet. Tot seguit els companys li envien les primeres imatges sobre sexe que ha vist a la seva vida. L'impacte pot ser brutal, però en aquest cas havia anat a una xerrada sobre sexualitat: "La conquesta de la llibertat".

Mentre tant, sense que ningú els hi hagi explicat que significa ser autor d'una gravació de vídeo, amb els avantatges i els riscos que comporta. Graven petites bretolades i les pengen a internet. La vergonya pot ser pública i susceptible de fer-hi xantatge.

Els seus pares no en saben res de tot això. El nen només te 13 anys. Aquesta es la tercera diferència.

Aquestes i altres coses passen. Li agradaria poder-les explicar als pares però li fa vergonya.

Però a més a més els grans no el comprendrien; viuen en un altre món.

Només els interessen els deures i les notes.

En el fons encara el tracten com un nen; no s'adonen de de les coses que ja ha fet, de quantes opcions ha hagut de fer.

I el fill, amb el temps, es fa fort amb un punt de vista diferent al dels pares.

S'acaba discutint quan cada un imposa el seu punt de vista i no afluixa.

La discussió esdevé un diàleg de sords on tots hi surten perdent.

La comunicació es bàsica en la relació amb els fills i cal fer-la en la forma adequada.

Cal buscar els punts que separen per trobar els que apropen. Les motivacions de pares i fills ja no tornaran a ser les mateixes perquè els interessos son diferents. El diàleg esdevé un diàleg entre iguals.

Cal motivar al fill perquè demostri que és capaç de prendre decisions autònomes i saber-li tocar la fibra sensible perquè demostri que ja no és cap "criatura"

Pregaria dels indis de les Grans Planures

Des de l'inici dels temps l'home ha buscat respostes i només ha trobat mes preguntes, preguntes que encara avui no tenen resposta i possiblement no la tindran. A totes les èpoques les ha buscat, encara les busquem. No hi ha una resposta global, cadascun de nosaltres te que trobar la seva resposta.

Des de Jesús, tenim un punt de referencia, que encara que no tothom sap o pot trobar-hi resposta, es una llum que acompanye als que escolten amb el cor obert la seva paraula.

Pregaria dels indis de les Grans Planures

Els indis de les grans planúries no seguien una única religió. La religió va ser part important de la vida dels indis de les grans planúries, ja que creien que les coses estaven posseïdes per esperits. Veneraven un deu principal, en la llengua dels Sioux Wakan Tanka (El gran esperit). El Gran Esperit tenia el poder sobre tot el que existia i els indis creien que adorant-lo podien ser més forts. La Terra també era important, ja que era considerada la mare de tots els esperits. S'adorava als esperits cada dia. Es feien pregàries solitàries i d'altres vegades en grup.

He sentit la teva veu en el vent 

 

Oh gran esperit

he sentit la teva veu en el vent,

i se que el teu ale dona vida al món

T'ho prego escolta'm 

 

Jo soc petit i fràgil,

i tinc necessitat de la teva força

i de la teva lucidesa

Ajuda'm a estimar la bellesa,

que els meus ulls no es cansin d'admirar

el roig encès de la posta de sol 

 

Fes que les meves mans respectin sempre les coses que tu has fet

que les meves oïdes estiguin sempre a punt

per escoltar la teva veu. 

 

Fes-me assenyat

per poder comprendre els senyals de pista

que has deixat al nostre Poble.

Ajuda'm a descobrir

tot allò que has amagat al cor de cada fulla

i al fons de cada pedra. 

 

Demano la força

no pas per ser mes gran que el meu germà ,

sinó per combatre el meu enmig mes gran : el meu jo.

Fes que estigui sempre a punt per acollir-te

amb les mans netes i els ulls transparents 

 

Així quan la meva vida s'apagui,

com s'apaguen els colors a la posta del sol,

el meu esperit podrà retrobar-te sense por

Depuis le début des temps, l'homme a cherché des réponses et ne se trouve plus de questions, des questions qui n'ont toujours pas la réponse et peut-être pas. Toutes les fois regardé, toujours à la recherche. Il ya une réponse globale, chacun de nous doit trouver ces réponses.De Jésus, nous avons un point de référence, mais pas tout le monde sait ou peut trouver des réponses est une lumière qui accompagne ceux qui écoutent avec un cœur ouvert son des mots.

Prière des Indiens des grandes plaines

Les Indiens des grandes plaines suivent pas une religion. La religion était un élément important de la vie des Indiens des grandes plaines, parce qu'ils pensaient que les choses étaient possédés par des esprits. Adoré dix principal dans la langue Sioux Wakan Tanka (le Grand Esprit). Le Grand Esprit a le pouvoir sur tout ce qui existait et que les Indiens croyaient que vénérer pourrait être plus forte. La terre était aussi importante car elle a été considérée comme la mère de tous les esprits. Adoraient les esprits chaque jour. Ils étaient prières solitaires et parfois en groupes.

J'ai entendu ta voix dans le vent 

 

Oh Grand Esprit J'ai entendu ta voix dans le vent et que votre souffle donne la vie au monde
Je vous demande ce que vous entendiez

Je suis petit et frêle, et j'ai besoin de votre force et votre clarté Aidez-moi à aimer la beauté
mes yeux ne se lassait pas d'admirer
le flamboyant coucher de soleil rouge

Faites mes mains respectent les choses que vous avez toujours fait que mes oreilles sont toujours prêts d'entendre votre voix.
Fais-moi sage
à comprendre la voie de signal vous avez quitté notre village. Aidez-moi à trouver
tout ce que vous avez caché dans le cœur de chaque feuille et le fond de chaque pierre.

Je demande force ne pas être plus grand que mon frère, mais pour combattre mon plus grand ennemi: moi-même.
Vérifiez qui est toujours prête à vous accueillir
avec des mains propres et des yeux clairs

Alors, quand ma vie éteinte,
comment désactiver les couleurs du coucher de soleil, Mon esprit intrépide peut retrouver

La sardana a Costa d'Ivori

Per una estona, olvideu-vos de tot... menys de ser nen/a una estona (30 minuts)

Germans en la gran família

 

 

 

 

 

 

 

 

 Costa de Marfil

 Abidjan

 Yamoussoukro

 

PERQUÈ SIGUIN U COM NOSALTRES SOM U. (Jn17,22)

Els nens mentre son petits, son veritables germans en la gran família de la humanitat que encara no coneixen, per ells no hi ha desigualtat, injustícia ni pobresa. A mida que ens fem grans i anem aprenent les actituds dels que van davant nostre tot això ho anem perdent.

Des de petits fem camí i ens apuntem per a aportar el nostre granet en la creació d’un món més just i solidari. Ens agrada caminar, ens agrada divertir-nos, ens agrada que tots siguem iguals, ens agrada que tots tinguem un lloc on dormir, el menjar de cada dia i amb qui poder compartir-ho. Anem fent entre tots, a poc a poc, pas a pas, amb tendresa però decididament, un món on deixi d’existir la desigualtat, la injustícia i la pobresa, la hipocresia...

Enguany, totes les persones de la Colònia, grans i petits, tenim un gran repte per créixer com a persones demostrant que podem fer camí i ens apuntem per a aportar el nostre granet en la construcció d’un món més just i solidari.

Compartirem aquestos dies amb nens i nenes vinguts de Costa d'Ivori i que de les tres setmanes que estaran al nostre país, una la passaran amb nosaltres. I amb aquestos nens tindrem una visió diferent de Africa.

Son estudiants i venen de vacances, son nens com els d'aquí.

Compartirem una altra cultura, una altra llengua, ells també en tenen dos, la materna i la francesa i a demés estudien castellà. Ni ells ni nosaltres ens podrem sentir diferents, perquè són els nostres germans en la gran família de la humanitat, creguin el que creguin i tinguin la cultura que tinguin.

Posar-nos tots plegats objectius inassolibles a curt termini acaba per trencar-nos quan veiem que els resultats no arriben. Cal doncs, pel dia a dia, cercar objectius més realistes i a l’abast de gent corrent i limitada com nosaltres, i seguir enfortint les nostres utopies, necessàries per a no perdre el rumb de la nostra vida al llarg termini.

Aquesta es la oportunitat que tindrem aquestos dies. Els ànims i la petita aportació de cadascú farà que entre tots aconseguim el repte: fer camí, esforçar-nos dia a dia per un món millor.

Vivint en pau entre nosaltres, fent-nos càrrec dels febles, tenint paciència amb tots, mirant que ningú no torni a un altre mal per mal sinó procurant de fer el bé als germans i a tothom. (cf.Te 5, 13-15) coneixerem pel nostre amor al proïsme, que el amor amb que Déu ha estimat Jesús esta en nosaltres i Jesús també. (cf.Jn 17, 26) Nomes estimant-nos serem u, com el pare i el fill son u.

Des de la ColòniaQumran  a Montserrat del 9 al 16 de Juliol Albert